PRÀCTICA 2: DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

Abans d’arribar a la idea de la dessensibilització sistemàtica, i per tant a Mary Cover Jones, cal parlar d’altres autors:

Ø  ESTRUCTURALISME  

Wundt   1879

Wundt pretenia determinar l’estructura de la ment, els continguts mentals. (sorolls, sensacions diverses, preocupació...). És considerat el fundador de la psicologia experimental, va ser qui més va promoure la idea de la psicologia com una ciència independent. Wundt divideix la nova psicologia en psicologia experimental (que tracta tot allò que ens arriba a través de la percepció sensorial) i psicologia col·lectiva (que estudia els processos superiors). Podríem especificar la psicologia com l’estudi de la experiència immediata, allò tramés directament sense cap mena de reflexió.  Wundt entenia per experiència tot fenomen com les sensacions, les percepcions i els sentiments . La consciencia és per a Wundt el conjunt d’experiències viscudes per una persona.

Ø  FUNCIONALISME  

 W. James

Pocs anys més tard, William James (finals XIX) el seu corrent, complementari de l’estudi de Wundt, no pretén respondre a la pregunta “com esta estructurada la ment?”, sinó “com funciona?”

D’aquest corrent dels processos mentals s’anomena FUNCIONALISME (atenció, memòria, percepció... En aquesta època la psicologia es defineix encara com l’estudi de la consciencia, dels estats de consciència.

Ø  PSICOANALISI   

S. Freud

Publica La interpretació dels somnis al 1900. No el primer, però si un dels textos més interessants de la seva obra.

Sigmund Freud afirma que a les profunditats del psiquisme hi ha una zona vedada a la consciencia i que per tant, ens mostra que hi ha altres zones a la memòria més enllà del conscient.

[fem un salt en el temps]

Ø  CONDUCTISME

 J. Watson

John Watson amb el conductisme es produeix un trencament  amb allò en que és defineix psicologia. Watson repudia amb allò que estudia els processos mentals.

J. W. – SI no podem veure els continguts mentals no podem estudiar-los. Hem de considerar-los com la caixa negra d’un avió. S’exclouen amb el conductisme tots els processos mentals, es fixaran amb què fa la persona (quantes vegades plora...), la conducta manifesta.  Watson publica un article, que assenta les bases del conductisme el 1913. “Per què sóc un psicòleg conductista?” Estableix les bases de una nova manera d’enfocar la psicologia.

I. Pavlov CONDICIONAMENT CLÀSSIC

No es podria entendre el conductisme sense els estudis de Pavlov. Autor Rus de finals XIX, principis XX.

Associació d’estímuls

Estímul incondicionat (menjar)  – resposta incondicionada

Estímul condicionat (campana) – resposta condicionada

Condicionament clàssic (estímul – resposta)

Watson ho fa servir per explicar les fòbies, com es creen les fòbies. Agafa un nen i li acosta peluixos de color blanc. Cada cop que el nen s’acosta per agafar el peluix ell s’acosta per darrera i amb un martell dona un cop a la barra de ferro. Cada cop que li acosten un peluix té la mateixa sensació de quan sent la barra de ferro. Les persones aprenen a tenir por de determinats estímuls que no tindrien perquè generar-ne. D’altres pors són evolutives. Hi ha determinades coses que fan por a tothom. Els nens a una determinada edat tenen por als estranys, a la foscor, als monstres, als animals, a la mort...

Watson defensava la idea que en nosaltres de naixement no venia pràcticament res. Deia “dóna’m un nen i en faré el que jo vulgui”.

CONDICIONAMENT OPERANT    B. F. SKINNER

Evolució del conductisme amb B. F. Skinner

(Estímul – resposta – conseqüència)

Introdueix l’element conseqüència. En funció de les conseqüències que tingui la resposta aquesta es produirà més o menys vegades. Esquema aplicat avui dia a multitud de sensacions. El model de la indefensió apresa. (Model conductista explicatiu de la depressió).

Quan les persones aprenen que res del que facin els farà sortir de la depressió.

Gos- descarregues elèctriques, prem la palanca i paren. Gos té control. Però si encara que premi la palanca les descarregues elèctriques es produeixen igual, el gos s’arrauleix a un costat.

Una de les critiques del conductisme és que tracta a les persones com màquines.

Si les fòbies es poden aprendre, també es deuen poder desaprendre:

MARY COVER JONES    DESSENCIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

Abans s’ha esmentat a John Watson (1878 – 1958) el qual tenia com a objectiu la predicció i intervenció de la conducta. La introspecció no és un apart essencial dels seus mètodes. Fou conegut per el seu enfocament de ensenyament segons herència en el qual afirma que l’ésser humà pot aprendre allò que desitgi. És conegut el seu estudi amb el nen d’onze mesos i que representa les bases de la por i la ansietat en els adults. Va presentar una rata blanca a la qual no li tenia por i desprès de que el nen l’associes amb un fort soroll el nen va condicionar-se a témer la rata i la seva por va generalitzar-se a altres estímuls similars incloent a un conill, un abric de pell i la barba de Santa Claus.

Temps desprès Mary Cover Jones (1896 – 1987) va aconseguir descondicionar la por als conills en un nen anomenat Peter per mitjà d’aproximacions graduals a un conill cada cop que li donava aliment, fins que finalment va poder tocar el conill sense cap mena de por. Aquest va ser el primer cas de psicoteràpia conductual amb la estratègia coneguda com a dessensibilització sistemàtica.

La Psicoteràpia Cognitiva afirma que la emoció no està subjecte a les lleis del aprenentatge i emfatitza els processos cognitius i els pensaments com a primers agents per a un canvi de conducta. Mentre que la Psicoteràpia Conductual sempre ha tingut en compte els events privats (pensaments, fantasies i imatges) des de la primera entrevista estructurada, en el anàlisis de la conducta, en la presentació d’instruccions i en el disseny de les intervencions (Wolpe, 1989; 1994)

La practica ha estat realitzada conjuntament amb Jose Luís Gala i Leila Isach

Se’ns planteja que un nen de set anys estava veient la TV amb la seva avia, veu un accident d’autobús i té por. Això afecta a la seva vida normal fins que ha d’agafar l’autobús per anar a veure la seva família ja que el seu pare s’ha fet mal a la esquena i no pot conduir.

Cal aplicar, per tant, un mètode de dessensibilització sistemàtica i se’ns demana fer-ho en deu passos. Nosaltres ho em plantejat amb els següents:

-          Mostrar una foto o imatge d’un autobús al nen/a en qüestió

-          Fer que el nen/a dibuixi un autobús

-          Mostrar al nen/a un vídeo on aparegui un autobús i on es pugui visualitzar un viatge totalment normal en autobús i que aparenti seguretat.

-          Fer que el nen/a jugui amb un autobús de joguina

-          Fer que el nen/a vegi un autobús de lluny

-          Desplaçar-se fins a a la parada d’autobús i esperar allà el autobús però sense pujar-hi.

-          Tornar a desplaçar-se fins a la parada d’autobús però aquesta vegada pujant els esglaons de l’autobús i tornant a baixar.

-          Fer el mateix procés que a l’apartat anterior però que al pujar s’assegui al autobús sense fer el viatge, que torni a baixar del autobús.

-          Aquesta vegada, tornant a fer el mateix procés que al l’últim apartat, no baixarà del autobús sinó que farà un viatge amb ell fins a una primera parada. Això si, ho farà acompanyat del pare.

-          I per últim s’intentarà que faci el viatge llarg, o sigui, fins a arribar a casa la seva família. I ho farà també acompanyat donada l’edat del nen/a. Si en aquest últim pas no s’acabés d’assolir la resposta desitjada, que el nen/a es mostri segur de pujar a l’autobús i fer el viatge sol s’hauria de fer un altre intent ja que tot depèn també de la resposta i el progrés que mostri l’Infant a cada moment.

REFLEXIÓ

Per algun motiu em agafat por a alguna cosa determinada i així com tenim fòbia sobre alguna cosa és possible deixar de tenir-li por. Però deixar de tenir por sobre alguna cosa a vegades no és tant fàcil. Hi ha pors que estan molt interioritzades i que és difícil deixar de tenir-n’hi. Considero que hi ha coses de les quals esborrar una fòbia de forma completa és si no impossible, quasi bé impossible. Pots deixar de tenir por d’una cosa sempre hi quan la causa d’aquella por no sigui un factor present. Ja que si la causa que et provoca por a alguna cosa persisteix podria deixar de tenir-s’hi fòbia sempre i quan la fòbia a tractar no hagi arrelat de forma molt greu i persistent en el pacient. Crec que hi ha fòbies que poden haver estat causades en un moment, unes circumstancies i d’una forma que facin que aquella por sigui difícil d’esborrar. I així com és possible la dessensibilització també és possible recuperar una fòbia. És curiós tenir por d’una cosa determinada sense que aquesta cosa t’hagi afectat directament però que l’associes amb un altre factor o situació.