PRÀCTICA 3: DISTORCIONS COGNITIVES

PRÀCTICA 3: DISTORCIONS COGNITIVES

ESQUEMA COGNITIVISTA

A.Ellis i A. T. Beck

Comencen a analitzar les formes de pensar de la gent i comencen a classificar diferents formes de pensar.

ESQUEMA COGNITIU

Esdeveniment activador  el meu amant m’ha deixat

Pensaments i creences: “ no puc estar sense ell, no trobaré cap altre amant, és realment terrible..”

Conseqüències emocionals i conductuals “em sento trista, furiosa, indigna. Bec més del compte. No menjo. No dormo. Falto a la feina”

Distorsions cognitives (Definició)

Les distorsions cognitives són pensaments o imatges que formen part del fluxe de la consciencia, varien en funció de la situació i tenen lloc a la ment de les persones quan té lloc un canvi en el seu estat d’ànim. 

Exemple:

Esdeveniment activador:

La Claudia li diu a la Monica si vol jugar amb ella però la Monica se’n va a jugar amb una tercera amiga.

Pensaments i creences:

Aquesta reacció produeix a la Claudia un sentiment de tristesa i això fa que interpreti la situació pensant que la Monica ja no es la seva amiga i ja no se l’estima. Aquest pensament que s’ha produït és un pensament automàtic.

Conseqüències emocionals i conductuals:

La Claudia pot sentir-se trista i enfadar-se amb la seva amiga Monica.

Tipus de distorsions

1.    Generalització excessiva

2.    Abstracció selectiva (veure només allò dolent no recordar lo bo)

3.    Polarització o pensament tot o res (“sempre, mai, tothom, ningú...”)

4.    Desqualificació d’allò positiu

5.    Lectura del pensament (pressuposar intencions dels altres)

6.    Endevinar el futur (segur que ho fa, segur que passarà allò..”

7.    Magnificació i minimització (“aquesta persona és perfecte, m’ha regalat un anell de compromís però no te importància”)

8.    Raonament emocional (“em sento sol això és que ningú m’estima”)

9.    Etiquetar erròniament (“Ets tonto” i no “has fet una tonteria”). Etiqueta absoluta

10. Autoinculpació (responsable i culpable de qüestions diverses) Hi ha culpes que no són legitimes.)

11. Personalització. (“Vaig pensar que passaria allò i ha passat, faig que passi...”)

12.  Imperatiu categòric (“hauria d’haver fet això, o no hauria d’haver fet allò o no així...”)

La pràctica consisteix en esmentar dos exemples de cada pensament distorsionat;

PENSAMENTS DISTORCIONATS (2 de cada)

1.     Generalització excessiva

·         Una persona ha presenciat un accident d’avió i no pot pujar-hi perquè pensa que tots han de caure.

·         He tingut una experiència negativa sentimental i crec que totes les pròximes relacions acabaran fracassant.

2.    Abstracció selectiva

·         He fet un treball (perfecte) però he posat un exemple equivocat i no he arribat al 10.

·         Durant el concert de piano (concert brillant) m’he equivocat amb una nota.

3.    Polarització o pensament tot o res

·         M’he barallat amb una amiga i ara tothom està en contra meva.

·         Una persona ha tingut un mal dia i creu que sempre li passa a ell tot.

4.    Desqualificació d’allò positiu

·         “Aquell noi m’ha dit que li agrado però segur que se’n va amb una altra”

·         Les meves amigues m’han fet un regal pel meu aniversari però segur que ho han fet perquè desprès jo els hi torni.

5.    Lectura del pensament

·         Aquesta persona que mai em truca segur que és perquè em vol demanar un favor”

·         -El meu novio segur que pensa que tinc sobre pes”.

6.    Endevinar el futur

·         “segur que suspendré l’examen de conduir”

·         Segur que l’any que ve encara estic soltera, no trobaré mai ningú”

7.    Magnificació i minimització (aquesta persona és perfecte, m’ha regalat un anell de compromís però no te importància”

·         Publica un article un crític sobre l’exquisidesa de la meva cuina però segur que la gent ni si fixa.

·         Les meves amigues m’han fet una festa i jo crec que ho fan per obligació i perquè segur que la meva mare els hi ha comentat.

8.    Raonament emocional (em sento sol això és que ningú m’estima”

·         Cada dia em sento més trista, estic destinada a ser una infeliç.

·         Una persona té molta por a viatjar en tren i pensa que si agafa el tren pot passar-li algo.

9.    Etiquetar erròniament

·         Una persona amb problemes cognitius designar-la com a tonto.

·         Denominar a algú “friki” per la seva forma de vestir.

10. Autoinculpació

·         El meu germà ha suspès el curs i ha sigut culpa meva per no haver pogut ajudar-lo.

·         A casa meva falten diners i és culpa meva perquè no treballo.

11. Personalització

·         Dos amics han estudiat junts per un examen, ja que a un d'ells la materia li costava assolir, més tard els i han donat els resultats i aquest ha tret una excelent nota, de manera que l'amic pensa que gracies a ell el seu company té una bona qualificacio .

·         Arriben les vacances d'estiu, i per tant el curs s'acaba aixi que decideiexn organitzar un viatge, el delegat ho comenta, de manera que els companys accepten aquesta proposta i el vitage es duur a terme. El delegat creu que gracies a ell han tingut una bona despedida i que sense ell aixo no s'hagues pogut realizar

12.  Imperatiu categòric

·         He anat a aquell concert que m'agradava tant i hauria d'haver anat a veure la meva amiga que estava malalta.

·         Vaig anar a comprar-me aquell vestit tan car sense dir-li a la mare i no ho hauria d'haver fet

REFLEXIÓ

Aquesta classe ha estat del tot interessant ja que les distorsions cognitives és una cosa en la qual no et pares a pensar i resulta que té lloc en les situacions viscudes. La forma sobre com interpretem allò que ens està passant pot donar lloc a un tipus de reacció o un altre. I això comporta que una mateixa situació pot donar lloc a varies respostes diferents ja que depèn de la persona a la que se li presenta tal situació. La forma sobre com interpretem uns mateixos fets varia d’una persona a una altra. I aquesta seria la paraula clau, interpretem. Les situacions poden ser exactament les mateixes però nosaltres assimilem les coses d’acord als nostres pensaments, el que sentim i la nostra forma de fer. Aquesta pràctica m’ha fet reflexionar sobretot sobre la nostra forma de sobreinterpretar les coses i de interioritzar-ho tot d’una forma que potser no és la real o la que una altre persona entendria. Seria bo doncs que abans d’interioritzar una cosa la plantegéssim de forma que allò que assimilem no pugui ser una mala interpretació i que per tant pugui comportar un resultat que no siguin satisfactoris o que ens ocasionin malestar innecessari. Fem moltes interpretacions equivoques, ja que el nostre estat d’ànim i el nostre pensament ens fan assimilar allò que ens succeeix d’una manera determinada. Però, com saber si una interpretació és valida o no? Decididament aquesta resposta és complicada i també varia segons la situació que vulguem estudiar. El que cal però és observar el nostre entorn i sobretot aquelles situacions que ens desagraden amb una mirada mínimament objectiva. És possible això? Una altre pregunta complicada, impossible no és però, si més no, és clara la nostra forma subjectiva d’interpretar l’entorn. I el més interessant és que donem per cert tot allò que interpretem per més subjectiu que pugui ser. Una cosa que per a nosaltres és ben certa per a una altra persona és equivocada.

Per a mi són destacables l’abstracció selectiva, la lectura del pensament, endevinar el futur, l’autoinculpació i l’imperatiu categòric, ja que considero que són aquelles que jo utilitzo de forma destacada. És curiosa la nostra forma d’interpretar el pensament dels altres i com sense cap requeriment de prova donem per vàlid allò que nosaltres creiem.

Tú creas tu propio universo durante el camino.

Winston Churchill