PRÀCTICA 4: MECANISMES DE DEFENSA

Conducta observable

Cognitivisme (element humà) / dotava a la persona d’1 grau de llibertat que el cognitivisme radical E – R no donava, no contemplava que la persona pot decidir. La persona en relació a unes circumstancies pot decidir (allò que pensem, l’actitud que prenem en relació a les circumstancies)

Podem parlar de tres grans aportacions importants

v  Eliocentrisme

v  Darwin

v  Freud

Les innovacions han estat rebudes sempre amb refusament. Així va ser amb la primera gran innovació: la de Copernicà, el qual va anul·lar la visió de la terra com a centre de l’univers. La segona va ser la de Darwin amb l’Origen de les Especies. I la tercera, la de Freud.

PSICOANALISI

FREUD

Freud als orígens del psicoanàlisis manté contacte amb un amic íntim, Wilhelm Fliess. Però s’enemistarà amb aquest per una critica de Freud. Les postures de Freud no eren gaire acceptades però tot i això, durant la primer dècada del segle XX va començar a tenir relació amb un grup d’investigadors i alumnes anomenat la Societat Psicoanalítica de Viena. Van haver-hi ruptures, com ara la d’Alfred Adler i Carl. G. Jung que van anar-se separant del pensament de Freud.

Freu va triar tractar la histèria i altres malalties excèntriques perquè hi havia molts pocs metges en aquests àmbits. Es creia llavors, cap a 1885, que la histèria tenia una causa física i Freud aleshores compartia aquesta visió. Freud tindrà contacte amb Breuer i amb la seva pacient Anna O. Charcot feia experiments amb pacients histèriques sotmetent-les a hipnosis. Això va fer que Freud reconsiderés les seves idees i comences una llarga exploració sobre la psique.  Al anar a estudiar amb Charcot és quan descobreix que en estat hipnòtic la persona pot veure, caminar, al tornar a l’estat de vigília torna a no poder creure caminar. Freud veu que en la persona convisquin almenys dos estats de consciencia, excloents. En un estat la persona s’adona del que viu , en l’altre no. Charcot aquest espai l’anomena “la segona ment” i és el què més tard Freud anomenarà “l’inconscient”. Les primeres observacions amb la hipnosi en que Freud defineix a la persona com una entitat on hi ha una part que és conscient i un altre que és inconscient. Freud obrirà la seva pròpia consulta i comença a emprar la tècnica de la hipnosis amb els seus pacients per tal d’arribar a l’inconscient.

Quan Charcot parla a Freud sobre Anna O. I la cura a través de la parla  Freud utilitzarà aquesta tècnica amb les seves pacients tractant el tema dels seus símptomes. I així s’encaminava fins a l’origen a la infantesa i aquests, va adonar-se, que tenien alguna relació amb el sexe. Al principi Freud creu que tals símptomes provenen d’un abús a la infantesa però més endavant s’adonarà que aquest abús tant pot ser real com fictici, una fantasia sexual reprimida. A més a més les pacients reflectien cap al seu metge (psicòleg) certs sentiments passionals, estaven reflectint sentiments passionals que tenien cap als seus pares. Cap a 1890 Freud havia obert noves oficines a Viena resultat del seu creixent èxit amb l’associació lliure (mitjançant la relació de tot allò que sorgeix a la ment). Es produirà la mort del seu pare, Jacob, i serà el moment en que Freud decideix autoanalitzar-se, interpretar el seu propi inconscient. Serà quan s’adona dels seus propis sentiments de odi i amor cap als seus pares amb una mirada científica es pregunta si això és possible que succeeixi en tots els nens/es del món. Aquest fet serà el que Freud anomena “Complex d’Èdip”. El nom prové d’una obra de Sofocles “Edipo Rey” en la qual Èdip sense adonar-se`n mata al seu pare i es casa amb la seva mare. Al 1901 fa un viatge a Roma, escriurà La interpretación de los sueños, un llibre on recull els seus propis somnis i records. Fou publicat el 1899  però Freud va posar-li data de 1900 volia que entrés al segle XX. I va començar a sorgir una nova ciència, la ciència del psicoanàlisis. Cap a 1902 va començar a reunir-se un petit grup de seguidors jueus ja que fou classificada com a obra jueva. Va passar una mala temporada durant la Primera Guerra Mundial. El 1920 va morir la seva filla Sophie. Publica llavors Más allá del principio del placer on Freud parla sobre un instint dels humans agressiu més enllà de la libido. El 1923 desenvolupa un tumor cancerigen a la boca però tot i això no va deixar de fumar. Van plantejar-li una oferta per  psicoanalitzar a Leopold i Lou dos rics adolescents que havien assassinat a un amic només per diversió però va “rechazarlo. Mai va entendre les dones, creia que els homes pel fet de tenir el membre viril masculí eren superiors. Cap a 1918 va començar a analitzar, de forma secreta, a la seva filla, amb qui va establir una relació molt propera. Al 1933 quan Hitler va arribar al poder els seus llibres van ser un dels primers que va ordenar eliminar. El 1938 Hitler va entrar a Viena però, tot i el perill, Freud va voler seguir a Viena al principi però més endavant veien el perill va decidir marxar desprès de veure a Anna detinguda per la Gestapo durant un dia. El treball de Freud va ser tatxat pels diaris de Viena com una especialitat pornografia i jueva. Les seves quatre germanes van morir en els camps de concentració, sense poder sortir. Al hivern de 1938 va ser sotmès a dues noves operacions, el seu càncer avançava. Freud va morir a mitjans de Juny de 1939, no volia patir innecessariament, va morir d’una dosis letal de morfina.

Freud diu la part conscient és una petita part comparada amb la inconscient (metàfora ice-berg). Una bona part del que transcorre en els humans és a la inconsciència i una petita franja transcorre a un nivell de la consciencia.

Preconscient (Desitjos, impulsos diversos, vivències diverses, traumes...)

De tal forma que aquest inconscient necessita seguir de forma continua inconscientment perquè si aflores a la consciencia podria provocar “una catàstrofe”.

Els mecanismes de defensa, deia Freud, són creacions que crea una part de nosaltres, que ens protegeixen i preserven el nostre equilibri psíquic. A diferencia del model conductista es fixa bàsicament en el que passa  a la ment. Freud formalitza varies teories. Utilitza el concepte de LIBIDO, Freud ho planteja amb un sentit més ampli, es planteja com un tema sexual però ell ho feia amb un tema de alliberament amb gran caire sexual.

Freud proposava una teoria de la personalitat basada en tres conceptes.

ID    EGO      SUPEREGO

Primer plantejament, vàlid dins el segon plantejament Freud segueix defensant la gran part inconscient de la consciencia. Hi que hi ha un camí que permet algun traspàs de l’inconscient a la consciencia: els somnis.

Amb paraules; l’interlocutor diu una paraula i el pacient respon amb la primera paraula que li sorgeix. (Això ho defensava sobretot Jung, es tracta de l’associació d’idees).

Quan la persona histèrica era capaç de recordar i acceptar algun del material clau relacionat amb el símptoma que patia el símptoma desapareixia. Tenia lloc una catarsi.

La presa de consciencia – psicoanàlisi.

Freud deia que quan la persona recobria en la consciencia algun record de l’inconscient tenia lloc una catarsi i el símptoma desapareixia.

L’evolució d’aquest primer esquema el porta a plantejar el ID  EGO  SUPEREGO.

Diu l’ID és innat. Les altres dues no. Conjunt de desitjos, impulsos... Diu que l’ID es segueix per el principi de plaer, busca el plaer. Un nen busca les coses que el fan estar bé. Opera fins als dos anys en solitari, el nen es mou per la satisfacció immediata de necessitats i desitjos. Als dos anys apareix una altre entitat que apareix per una interacció amb el medi, el nen s’adona que en ocasions no ho obté. Fruit d’aquesta interacció la persona construeix un altre EGO (jo), que opera per principi d’identitat, té en compte les limitacions de la identitat ID (principi del plaer). La necessitat imperiosa del allò ID pot quedar frustrada quan comença a entendre l’EGO. Dues entitats essencialment egoistes, no tenen en compte els altres, miren per si mateix. Freud no tenia una opinió massa favorable dels humans en néixer.

Model de persona de Freud és la de un esser essencialment egoista. És a partir del SUPERJO que s’incorpora. El SUPERJO té la funció de generar el sentiment de culpa, remordiments, consciència.

No és el resultat d’uns estímuls i unes conseqüències ni allò que la persona pensa i decideix cognitivisme sinó el resultat de la dinàmica entre aquestes entitats. Esquema que Freud desenvolupa entrat el s. XX (ID  EGO  SUPERJO). La Libido la va derivant cap a teoria de psicologia sexual. A Freud li va bé per explicar determinats comportaments.

Hi ha unes etapes fins a arribar a una manifestació completa de la sexualitat. Si no es desenvolupen totes les etapes tindrà lloc un encallament.

Fase Oral (als dos primers anys)

Els nens només obtenen el plaer a tracés de la boca. És la font bàsica de satisfacció.

Fase on es poden produir encallaments; Si al nen se li retira el pit de la mare abans d’hora pot ser que de gran ho manifesti. (Freud diu que una visió pessimista té a veure amb la retirada del pit de la mare massa d’hora). Fumar també té a veure amb una fixació en la fase oral.

Fase Anal  (dels tres als sis anys)

Els nens/es descobreixen els seus genitals i el plaer s’obté de la zona genital. On Freud ubica el conegut complex d’Edip. (Complex d’Electra – Jung. Amb nenes no ho explica gaire Freud). Nen situació d’incomoditat “si el pare s’assabenta que estic enamorat de la mare....” Freud diu “em podria castrar” el nen s’ha d’identificar amb el pare. A partir del moment que s’identifica amb el pare pot continuar enamorat de la mare. La nena quan descobreix que ja ha sigut castrada, s’identifica, per tant, amb els rols de la mare. Si això és així aquesta fase és superada.

Fase de Latència (dels sis als dotze anys)

Els nen/a arriba a les portes de la maduresa sexual fisiològica. A partir dels dotze si la resta de fases s’han superat de manera satisfactòria. És una fase genital de manifestació plena.

Per explicar comportament humà, teoria que utilitza e incorpora Freud, per mirar d’explicar tota la conducta humana (ell sempre es va fixar en la conducta humana) ell va explicar alterada. Els mecanismes de defensa, creats per el Jo (EGO) per protegir la estabilitat física de l’inconscient a la consciencia. Anna Freud en va fer una classificació. La teràpia del joc desenvolupada per Melanie Klein, com un joc simbòlic a través del qual els nens manifesten elements inconscients.

ELS MECANISMES DE DEFENSA

ANNA FREUD

A diferencia d’Alfred Adler i Carl G. Jung, Anna va prosseguir amb les idees bàsiques del seu pare, Sigmund Freud. Però Anna va interessar-se més per la part del YO mentre que el seu pare s’havia endinsat més en el ELLO i la part inconscient. El YO representa la part que observa l’ELLO i el SUPER YO.  Anna Freud és coneguda sobretot per el seu llibre El jo i els mecanismes de defensa. El JO per tal de no descompensar-se i mantenir-se equilibrat el·labora uns mecanismes de defensa. El JO per tal de protegir-se del neguit que podria suposar o la incapacitat d’acceptació ho manté a l’inconscient.

Ex: violació- Repressió/Defensa

El jo per tal de protegir-me per el neguit que em suposaria o la incapacitat d’acceptació ho manté a l’inconscient. Es manifesten els símptomes com una incapacitat de establir relacions de parella. Això és visible a la pel·licula D’Elisa K.

Negació

La persona es nega uns fets, allò no ha passat

La negació implica que la persona s’ho creu, esta íntimament convençuda de que allò no va passar (sinó no seria un mecanisme de defensa, seria una mentida).

Projecció

Plasma el projector, en l’altre gent, el que ens passa a nosaltres, el que tenim a dins. Ho en els altres el que no podem veure en nosaltres (mostres una lamina i la persona diu el que hi veu) a partir d’això, el test de Rouxe, la teoria psicoanalítica sobre la persona. El test P. N (pota negre) per nens.

“Ho projecto en els altres així em quedo més tranquil, no ho he d’acceptar”.

Racionalització

Pretén trobar explicacions de tipus racional a les coses que em passen. Evito haver de fer un altre tipus d’explicació

Intel·lectualització

Racionalitza el sentiment, evita allò que sent.

Formació reactiva

Consisteix en la expressió oposada al desig que un té per motius de censura.

Regressió

En situacions complicades, difícils, tenen un comportament basat en una etapa anterior.

Nen en tenir un germà, pot tornar a fer-se pipi al llit.

Desplaçament (canalitzo)

Sublimació

Canalització constructiva d’un impuls potencialment perillós.

Ho canalitzem d’una manera constructiva, acceptable, en benefici propi o dels altres, reciclatge emocional.

7 pecats capitals

IRA. Carregat d’energia.

LUXÚRIA. Impuls sexual (pederàstia: canalització destructiva)

GULA. Necessitat de menjar

PERESA. Necessitat de reposar. Necessitem dormir i somiar (impedir que es dormís, mecanismes 2ª G. M.)

SUPÈRBIA. Necessitat de ser competents (de fer una cosa ben feta)

ENVEJA. Necessitat de voler el que els altres tenen

AVARÍCIA. Necessitat de posseir més o altres coses.

Altres: Tristesa, vergonya, culpabilitat, humiliació.

Buscar una sortida constructiva i un altre de destructiva a cada una d’aquestes experiències humanes.

Pràctica realitzada conjuntament amb Cristian Jiménez i Marta Tejeda.

ü  CONSTRUCTIVA

ò  DESTRUCTIVA

IRA

ò   Un home casat que per descarregar la ira acumulada durant el dia maltracta la seva dona.

ü  Un noi que per esvair la ira acumulada durant el dia surt a córrer per distreure’s.

LUXURIA

ò  Un personatge masculí desconegut per exemple un noi en una festa que viola a una companya.

ü  Una noia que queda per veure’s amb el seu novio

GULA

ò  Una persona que menja de forma descontrolada, cosa que provoca que acabi essent obès.

ü  Mitjançant la preparació d’un bon sopar controlant que aquest sigui sa i equilibrat.

PERESA

ò  Un jove que es queda a casa sense fer res  i no surt

ü  Un jove que truca a un amic perquè vagi a casa seva a mirar una pel·lícula.

SUPÈRBIA

ò  Un home que per aconseguir un ascens “trepitja als companys”

ü  Fer classes a algú

ENVEJA

ò  Robar les coses que agraden dels altres

ü  Veus que el teu millor amic té una dona i aleshores decideixes buscar-te’n una per tu.

AVARICIA

ò  Comprar una casa que esta per sobre de les teves possibilitats per tal d’aparentar una millor situació.

ü  Ampliar la pròpia empresa per tal d’obtenir més beneficis econòmics, i així, poder adquirir allò que es vol.

REFLEXIONS

Tenim moltes experiències que per a nosaltres són negatives o ens causen algun mal personal. Aquestes experiències tendim a anul·lar-les o minimitzar-les d’alguna manera. I és així com Freud ens presenta els Mecanismes de defensa. De forma inconscient la nostra ment actua i tracta d’evitar danys, evitant allò que pugui ser perjudicial per a nosaltres com ara un sobre estrés causat per alguna situació. És curiosa la complexitat de la nostra ment i com aquesta actua sobre nosaltres evitant allò que ens pot ésser perjudicial, com es protegeix a si mateixa.

Però també és cert que si aquests mecanismes de defensa tenen lloc de forma que anul·lin del tot uns fets a la nostra consciencia i el nostre inconscient els té presents, ja que aquests van tenir lloc realment, això podria causar danys en la persona. Així doncs, està bé protegir-nos dels successos del nostre entorn, d’aquells que ens afecten? O potser caldria acceptar-los tal qual se’ns presenten? Som capaços d’assumir la realitat? O per el contrari, necessitem camuflar-la constantment? I així doncs.. ens estem enganyant a nosaltres mateixos? Si per evitar que algun fet extern ens produeixi malestar i ens causi sobre estrés o ens alteri psíquicament necessitem anul·lar-lo o modificar-lo d’alguna manera estem modificant uns fets a la nostra consciència.

Adaptem la nostra realitat a la nostra consciència. La realitat que percebem ja és subjectiva i a més a més l’adaptem a unes conviccions, a una cultura, a unes idees internes...etc. Constantment modifiquem el nostre entorn interiorment ja sigui per adaptar-lo a unes creences o per minimitzar uns danys. El nostre entorn un cop interioritzat representa la realitat? És ben clar que no, ja que es tracta d’una realitat totalment subjectiva. I això voldria dir que no som capaços d’assumir la realitat constant? I en tot cas, hi ha una realitat fixa més enllà de la que nosaltres assumim? No pot haver-hi una realitat fixa ja que no hi ha unes idees universals. Cadascú creu estar segur que aquelles idees, creences, pensaments...etc que hom té són els correctes però realment hi ha moltes idees, creences i pensaments que poden ésser correctes. L’acceptació de la realitat és modificada i ajustada per tothom.