PRÀCTICA 1: INTROSPECCIÓ

El mètode de la introspecció consisteix en utilitzar com a material d’estudi el testimoni del mateix subjecte sobre les seves experiències immediates. És doncs la observació dels propis actes o estats de consciencia. Wundt va treballar molt la introspecció, la seva és una introspecció entrenada i sotmesa a condicions controlades experimentalment. Mètode que fou desenvolupat fins a l’extrem per el seu deixeble Titchener. Wundt afirmava que l’esforç per observar-se un mateix introduïa inevitablement canvis en el transcurs dels successos mentals i la conseqüència del qual és que el procés observat desapareixia de la consciencia.

Avui a la classe pràctica de fonaments de psicologia ens han demanat que dediquéssim 10 minuts a pensar què pensàvem.

He deixat la mirada perduda i m’he disposat a deixar de banda el meu entorn per a endinsar-me en els meus pensaments. Abans però he fet un cop d’ull als meus companys/es  per veure com ells reaccionaven a la proposta. He tractat de concentrar-me però el fet de tractar de pensar en que estava pensant feia que no pogués pensar res. He estat una bona estona tractant de pensar mentre pensava que d’aquella manera se’m passaria l’estona sense que hagués pogut pensar res. Llavors vaig pensar que al no poder pensar res aprofitaria per pensar com m’organitzaria aquests dies. I sense adonar-me’n m’he trobat a mi mateixa pensant en altres coses.

CONCLUSIÓ

La pràctica era ben senzilla però al principi se m’ha fet difícil el fet de pensar què pensava ja que no podia pensar res . M’ha sorprès el que han arribat a pensar en nomes 10 minuts algunes de les persones que han realitzat la pràctica. A més a més en el moment en que he la meva ment ha iniciat el lliure pensament, referint-me al moment en que he aconseguit trobar-me a mi mateixa pensant en altres coses, m’he adonat que allò en el que pensava eren sobretot aquelles preocupacions a les quals en el meu poc temps per a pensar en el que em preocupa no dono lloc. I per tant, una de les conclusions a les quals he arribat és que he de dedicar algun que altre moment a la reflexió interna.

El nostre cervell esta constantment actiu. El pensament és aquella veu interna que sentim, en situacions normals, com a pròpia i que està constantment present. De forma inconscient (sense adonar-me’n) aquesta veu, el nostre jo, es manté present. El nostre pensament és fluid, tenim pensaments constants tant de forma voluntària com involuntària. No podem controlar de forma voluntària el pensament si el que es pretén és no pensar en alguna cosa. El desig i l’esforç en no pensar en alguna cosa provoca l’efecte advers que encara hi pensem més. Podem mantenir infinits diàlegs amb nosaltres mateixos, dur al present records de paraules dites  o d’imatges observades en un temps passat.

La ment és d’allò més esplèndid, es interessant explorar-la i descobrir coses desconegudes en nosaltres mateixos i en els altres. La nostra pròpia ment que tant senzilla ens resulta  pot resultar molt complexa.