Pràctiques Fonaments de Psicologia: PRÀCTICA 7: CARL ROGERS / REFLEXIÓ DEL DOCUMENTAL "PENSANT EN ELS ALTRES"

PSICOLOGIA HUMANISTA

CARL ROGERS

Revoluciona l’estudi de la psicoteràpia. És el primer que es planteja fer entrar dins una sala de teràpia una càmera de vídeo. Per tant, el primer en fer un estudi científic dins de la psicologia.

Rogers al igual que Maslow creia que hi havia una tendència al creixement humà dins de cada persona (tendència a l’actualització) Rogers considerava que cada persona posseïa en l’interior seu la saviesa per saber com havia de créixer. Però hi havia d’haver les condicions optimes.

A diferencia de Maslow, Rogers es sentia en les condicions de relació optimes per tal que es produeixi coneixement. Hi ha contextos amb organitzacions saludables i d’altres no saludables. (favorables o desfavorables (famílies, escoles... saludables o no).

CONDICIONS QUE AFAVOREIXEN EL CREIXEMENT HUMÀ segons Rogers

Què l’altre persona visqués o experimentés tres actituds bàsiques, necessàries les tres i suficients:

Ø 1. ACCEPTACIÓ INCONDICIONAL

Acceptar les persones pel que són. Éssers humans. Més enllà de la raça, l’estudi, l’economia.

Diferencia: una cosa és el que una persona és i l’altre el que fa.

Podem no estar d’acord amb el que fa, però és una persona.

Fins i tot podem entendre empaticament un assassí tot i que no hi estem d’acord.

Ø 2. COMPRENSIÓ EMPÀTICA

Mirada positiva cap a l’altre, lliure de prejudicis.

Capacitat dels humans de posar-nos en la pell de l’altre i intentar sentir , entendre, la forma de pensar de l’altre. Entendre, inclús, els significats que l’altre dóna a algunes coses.

Ø 3. AUTENTICITAT

(Congruència, coherència) Actitud de sentir, pensar i actuar sense contradiccions.

Amb Rogers parlem de clients, no de pacients. Es tracta d’un enfocament centrat en la persona. Els clients no són pacients, l’expert és la persona, qui sap més sobre cadascú és cadascú.

REFLEXIÓ

PENSANT EN ELS ALTRES

Documental emès per TV3. Mostra el sistema pedagògic del professor Toshiro Kanamori a l’escola pública infantil Minami kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa. Veiem que pot aconseguir un sistema d’educació basat en el respecte, la educació de les emocions i en el desterrament de les males actituds inherents als humans a través de la reflexió i de la empatia.

Aquest documental m’ha semblat molt interessant i crec que és un bon exemple com a model d’educació a seguir. Considero que per al bon funcionament d’un grup, com és el grup classe, la cohesió d’aquest és important però crec que la dinàmica de la classe que s’ha visualitzat al documental guiada per el professor Toshiro Kanamori ha transmès una imatge molt positiva. Tal sistema d’educació permet una millor relació entre les persones que componen el grup, estableixen vincles entre ells. Es tracta de no excloure ningú del grup i d’establir forts lligams entre tots els components. Considero que aquest sistema d’educació és molt gratificant per els alumnes i que el professor Toshiro és admirable en l’àmbit educatiu i també com a persona.

Crec que aquest tipus de vincles que s’establien entre el conjunt classe són molt difícils d’establir i que es podien dur a terme gràcies a “la guia” del professor. Amb això vull dir, que Toshiro com a educador era capaç de guiar el grup i fer que establissin vincles entre tots sense excloure ningú. I sobretot que no sorgissin desacords, o més ben dit, que tot desacord que sorgís fos arreglat. Gràcies a la posició del professor com a educador i persona d’autoritat en aquest àmbit per als alumnes era possible que s’originés un ambient de classe en que el grup estigués cohesionat i on poguessin establir-se vincles i sorgís aquesta afinitat entre tots els alumnes. El professor té la funció del facilitador al grup.

Aquest tipus de vincles i de relació és pràcticament impossible de realitzar en un grup qualsevol. En el grup d’amistats per exemple, sempre hi ha desacords, mal entesos, i persones que exclouen a altres. En els grups d’amics, de treball, de classe.. si no hi ha un “professor Toshiro” posant “calma, solució, pacte, ordre” les persones difícilment ho intenten. És molt difícil establir un vincle i sobretot si es tracta d’establir-ne amb el conjunt d’un grup.

Constantment fem i desfem vincles, n’hi ha algun que pot mantenir-se amb el pas del temps però sempre són escassos i cal valorar-los prou com perquè durin.

Els vincles considero que no tenen a veure amb la familiaritat. Des del meu punt de vista que una persona tingui un ADN similar al teu, que sigui família teva, no vol dir que hagis d’establir-hi un vincle ni que aquest hagi de ser per sempre. Els vincles s’estableixen amb persones afins, amb persones amb les que has pogut arribar a sentir empatia o a compartir alguna cosa, algun moment.

Per concloure, afegiré que les cartes de la llibertat són una bona manera d’expressar-se. Ja que donen llibertat las alumnes per parlar de coses que són d’interès per a ells i que potser d’una altre manera no dirien ni expressarien. Trobo que és una bona manera de poder compartir pensaments personals, tant aquells que són agradables per a ells com aquells que són dolorosos.