ENFOCAMENT SISTÈMIC
Trenca amb algunes de les idees bàsiques d’enfocaments anteriors.
Els enfocaments anteriors es centren en un individuo. En l’Enfocament Sistèmic es centra en grups d’individus, sistemes (conjunt de persones amb unes determinades relacions entre elles). I, per tant, que comparteixen uns vincles, uns lligams).
Ex: una parella, germans, família, equip...
Considera que les persones no són el problema ni el tenen. Les dificultats que apareixen i que les pot manifestar una persona en particular no són fruit d’un problema interior, d’algo que estigui malament en aquella persona sinó que és un indicador de que les relacions en un determinat grup de persones no són salubles.
Si el sistema s’articula al voltant de relacions favorables aquest símptoma desapareix. No considera que es puguin arribar a determinar les causes del comportament. Per solucionar determinades coses no cal conèixer la causa.
A à B
Causa à Efecte / Comportament ( Model de causalitat lineal)
El compo. Sistemic defensa
- La causalitat circular (ouàgallinaàou...)
El model de la causalitat circular dins de un sistema explica la formació
No pretenen respondre perquè sinó com es forma, quina línea d’interaccions formen un comportament. (No ens fa falta saber com es va trencar el vidre per canviar-lo).
Dedica temps a saber com funciona la seqüència d’informació.
Idea dels sistèmics quan troben sistemes de relació insalubles, trencar (Seqüència circular)
Desapareix la causa però el comportament segueix. “Són les solucions que s’acaben aplicant les que acaben mantenint o agreujant el problema” Pots crear-lo fins i tot, o un de nou. Quan un psicòleg intervé, entra dins el sistema. Ha de vigilar, pot solucionar o crear altres problemes o agreujar.
Iatrogènica: Els efectes que genera la intervenció en un sentit negatiu.
Les intervencions del psicòleg no hi ha possibilitat de que no tinguin efectes. La intervenció o la no intervenció tenen efectes.
L’enfocament sistèmic no tracta persones, tracta sistemes. (pot atendre una persona però l’atenen pensant en un conjunt)=.
Problema en la relació que les persones estableixen no en la persona.
L’aplicació del model sistèmic en psicologia educativa o social.
Bateson va definir les relacions sistèmiques en les quals els diferents elements d’un sistema interactuen de forma similar. Poden ser destructives o constructives.
Relació simètrica
Els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (escalada o desescalada) Pot ser constructiu o destructiu.
Relació complementaria
Els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents)
Pot ser destructiu o constructiu.
(ex. El cuidador i el que és cuidat)
ENFOCAMENT SISTÈMIC
Fer quatre sistemes de relació de causalitat circular
Pràctica realitzada conjuntament amb: Núria Lleal, Oriol Larré, Elias i Marta
REFLEXIÓ
L’enfocament sistèmic afirma que per trobar la solució a un problema no cal saber les causes que l’han originat. Estic en desacord amb aquesta afirmació. Considero que a vegades saber les causes que han originat un problema pot ser possiblement la única via cap a la solució a del problema en qüestió. Crec que és bo buscar més enllà del problema, indagar en el passat de la persona, ja que les causes del problema són part del seu passat i investigant en el passat de la persona es pot descobrir la causa del problema. Crec que hi ha problemes que s’han originat en el passat de la persona i tenen a veure en uns fets que d’alguna manera han marcat a la persona. I trobo que si no es cerca l’origen del problema en el cas esmentat és molt difícil que es pugui trobar una solució. Per ajudar al pacient amb el seu problema cal indagar sobre l’origen d’aquest i, per tant, trobar-ne la causa. Ja que pot ser que l’origen del problema, la causa o causes d’aquest siguin el punt clau per a arribar a desenvolupar una possible solució. Crec que el psicòleg s’ha de convertir d’alguna manera en el confident del pacient. El pacient s’ha de sentir prou còmode com per explicar i reflexionar el seu estat amb el psicòleg. I d’aquesta manera el psicòleg pugui arribar a entendre l’estat del pacient, pugui arribar a entendre les possibles causes que hagin originat el present problema. Crec que l’origen del problema, per tant, les causes d’aquest, tenen una gran importància ja que sense causes no hi ha problema i si hi ha un problema cal analitzar allò que l’ha creat o l’ha fet sorgir per entendre’l i així poder arribar a una “solució” (arribar a assolir la solució a un problema és relatiu, tot depèn del problema i sovint el que es busca és més aviat un remei).
Tampoc no estic del tot d’acord amb l’afirmació “les persones són el problema ni el tenen”, crec de problemes n’hi ha de molt variats i que tot depèn tant de la persona com del seu entorn. És cert que l’entorn i les relacions que estableix una persona tenen una gran influencia però si sorgeix un problema tot és de vital importància d’estudi. Cada persona té unes característiques determinades, una estructura individual, i això és el que ens fa diferents. I el ser diferents fa que el nostre entorn ens afecti de forma diferent. Crec que cal centrar-se tant en l’individu com en el seu entorn, en les seves relacions. Tot ha de tenir cert interès per al psicòleg. Ja que per ajudar a la persona no només cal analitzar les relacions que aquesta estableix sinó també a la persona de forma individual. I és més, considero que és molt important l’anàlisi de la persona en qüestió.
Crec que quan sorgeix un problema no hi ha res que s’hagi de menysprear, més aviat s’ha d’analitzar sobretot a la persona, les seves característiques (estructura) i desprès observar el seu entorn. L’entorn d’una persona és també de vital importància però sempre s’ha d’observar des del punt de vista de la persona que tenim al davant ja que és ella qui conviu en aquell entorn, qui estableix certes relacions i a qui cal trobar una solució o un “remei” al problema o situació sorgida.
