PRÀCTICA 9: DIAGRAMA SISTÈMIC

DIAGRAMA SISTÈMIC

ENFOCAMENT SISTÈMIC 2

No considera els individus aïllats sinó formant xarxes de relacions (que són les que acaben determinant el comportament humà). La resultant de les mútues influencies amb les persones que es relaciona. Intervé sobre les relacions, allò que hi ha entre les persones. Els símptomes, no són insalubles. Enfocament que descentralitza la patologia.

Pacient identificat: que un conjunt de relacions no funciona. ÉS disfuncional.

Idea de la causalitat circular: tot és causa i conseqüència. El comportament de X influeixen els altres i el dels altres en el de X. No es pot determinar la causa (resultat de les múltiples influencies). No es pot determinar què és causa i què és conseqüència. No cal determinar les causes per solucionar un problema.

Terapia familiar estructural (enfocament de Minuchi)

Es centra en un determinat tipus d’aplicació.

DIAGRAMA SISTÈMIC

L’ideoleg d’aqeust tipus de palntejament és Salvador Minuchin. Juntament amb altres cap a mitjans del segle passat va començar a considerar atendre a les persones dins de l’efocament sistemic. No és el primer ni l’únic.

Als ansy 50 a diversos llocs d’EEUU hi ha diferents terapeutes que treballen en grups

 (Milton Erikson):  Una de les fons d’inspiració de l’enfocament Sistèmic.

Jay Haley, Murray Bowen, Carl Whitaker. Tots ells desenvolupen idees i estrategies d’intervenció en temes de familia i de grup (parella...etc).

Minuchi: Els grups i les families tenen una estructura (el conjunt d’individus que conformen X grup i la relació entre ells). No existeixen families desestructurades. Hi ha families estandard i no estandard.

“El benestar i el malestar de les persones no depen de l’estructura sinó de les relacions que s’estableixen entre ells, les persones que formen part d’aquell sistema”.

Concepte Jerarquia (relacionat amb el de poder)

Conceptes vinculats amb el concepte de responsabilitat. Poden existir diferents nivells de responsabilitat. No es pot otorgar el mateix grau de responsabilitat als pares que als fills al igual que el repartiment de poder (possibilitat de prendre decisions) tampoc a de ser equitatiu.

La gestió del poder no té perqè ser autoritaria, el poder es pot delegar. “si en les families o en altres grups es capgiren la gestió del poder o les gerarquies pot haber-hi individus que presentin signes de malestar

Ex. Que els fills tinguin poder per gestionar on es gasten els diners, quan es va a comprar...

Cal una gestió del poder!

HALEY, Jay

Introdueix un element de bloqueig “les famílies tenen una evolució natural i si s’hi produeix un encallament aleshores apareixen els símptomes.

Les quotes de poder cal que vagin sent delegades en els fills de forma progressiva.

Ex. Si una mare compra roba al fill als 20 anys (no ha delegat la quota de poder!)

Llavors hi ha un encallament

Bowen

Procés Individuació (concepte introduït)

Esdevenir una persona autonoma, independent. Amb un tipus de relació diferent amb la que aquell noi/ podia tenir temps abans.

Minuchin

Distinció entre poder/Autoritat

Poder: et ve donat, a vegades t’escullen, a vegades l’otorguen.

Ex. En una empresa quan t’apugen el sou, el “nivell”.

Hi pot haver persones amb gran poder i gens d’autoritat. I al revès.

Gandhi: màxima autoritat, menys poder

Si es trastoca l’ordre natural afloren simptomes en X, nonecessariament en els fills.

Frontera

Idea que fa referència a l’àmbit de presa de decisions. Hi ha decisions que toquen a X, individuals, compartides, que es poden delegar...etc.

Minuchin diu que ni ha tres tipus de fronteres.

Ø  Rigides

No admeten la comunicació.

Es pren una decisió sense tenir en compte els altres, sense comunicació amb la resta del sistema.

Ø  Laxe

Quan hi ha invasions de territori continuat.

Ex. Classe on el professor abdiques la legislació del poder a algú, o que no sabés gestionar-lo.

“El poder existeix, algú se’n farà càrrec”

Minuchi aboga al fet que dins de les famílies es faci una gestió del poder per part dels pares i també en funció de les circumstancies.

Ø  Flexibles

Admeten la comunicació fluida entre les diferents parts d’aquell sistema.

GENOGRAMA

El genogrames ens permeten plasmar l’estructura d’una família.

o  Home

¡  Dona

[...]

DIAGRAMA SISTÈMIC

Permet plasmar i representar el funcionament.

Ex.:

Relació formal correcte;

Pràctica realitzada conjuntament amb Núria Lleal:

GENOGRAMA

DIAGRAMA

REFLEXIÓ

Aquesta pràctica la he trobat interessant ja que m'ha fet reflexionar sobre la variació de relacions que establim amb el nostre entorn. Constantment creem nous vincles, noves relacions i cada una de elles és diferent. Amb cada persona tenim un tracte diferent i el vincle amb determinades persones és per motius diversos.

Fem vincles i establim noves relacions així com els desfem. I no nomès això, sinó que també els modifiquem. Podem tenir un determinat estat de relació amb una persona (més pròxim, més fred, més intim, més distant...etc) i en un moment determinat trencar-lo o modificar-lo d'alguna manera. Aixó pot passar si dues persones que mantenien una relació pròxima i bona de sobte tenen un problema i passen a mantenir una relació distant i freda o fins i tot, a trencar el seu lligam. De la mateixa manera que pot passar a la inversa, dues persones que mantenen una relació freda, poden assolir una relació de proximitat i intimitat.

Cal tenir en compte les relacions i els vincles que cada persona estableix amb el seu entorn. Però també això m'ha fet reflexionar sobre que hi ha vincles que poden no ser reals. Amb això vull dir que sovint hi ha persones que estableixen vincles per interès. Que els estableixen per tal d'aconseguir alguna cosa d'algú altre, aleshores... és pot considerar un vincle realment? La persona que rep el missatge de vincle potser si que estableix un vincle real amb la primera persona, però si la primera persona només estableix un vincle per interés és realment un vincle?

El context (vincles, relacions...etc) d'una persona és important per a entendre la persona en el seu entorn ja que aquest té una influencia sobre la persona però no ens em d'oblidar mai de la persona de forma individual.
La persona té unes característiques individuals malgrat el seu entorn, això és el que jo considero.


 

PRÀCTICA 8: ENFOCAMENT SISTEMIC

ENFOCAMENT SISTÈMIC

Trenca amb algunes de les idees bàsiques d’enfocaments anteriors.

Els enfocaments anteriors es centren en un individuo. En l’Enfocament Sistèmic es centra en grups d’individus, sistemes (conjunt de persones amb unes determinades relacions entre elles). I, per tant, que comparteixen uns vincles, uns lligams).

Ex: una parella, germans, família, equip...

Considera que les persones no són el problema ni el tenen. Les dificultats que apareixen i que les pot manifestar una persona en particular no són fruit d’un problema interior, d’algo que estigui malament en aquella persona sinó que és un indicador de que les relacions en un determinat grup de persones no són salubles.

Si el sistema s’articula al voltant de relacions favorables aquest símptoma desapareix. No considera que es puguin arribar a determinar les causes del comportament. Per solucionar determinades coses no cal conèixer la causa.

A à B

Causa à Efecte / Comportament   ( Model de causalitat lineal)

El compo. Sistemic defensa

- La causalitat circular  (ouàgallinaàou...)

El model de la causalitat circular dins de un sistema explica la formació

No pretenen respondre perquè sinó com es forma, quina línea d’interaccions formen un comportament. (No ens fa falta saber com es va trencar el vidre per canviar-lo).

Dedica temps a saber com funciona la seqüència d’informació.

Idea dels sistèmics quan troben sistemes de relació insalubles, trencar (Seqüència circular)

Desapareix la causa però el comportament segueix. “Són les solucions que s’acaben aplicant les que acaben mantenint o agreujant el problema” Pots crear-lo fins i tot, o un de nou. Quan un psicòleg intervé, entra dins el sistema. Ha de vigilar, pot solucionar o crear altres problemes o agreujar.

Iatrogènica: Els efectes que genera la intervenció en un sentit negatiu.

Les intervencions del psicòleg no hi ha possibilitat de que no tinguin efectes. La intervenció o la no intervenció tenen efectes.

L’enfocament sistèmic no tracta persones, tracta sistemes. (pot atendre una persona però l’atenen pensant en un conjunt)=.

Problema en la relació que les persones estableixen no en la persona.

L’aplicació del model sistèmic en psicologia educativa o social.

Bateson va definir les relacions sistèmiques en les quals els diferents elements d’un sistema interactuen de forma similar. Poden ser destructives o constructives.

Relació simètrica

Els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (escalada o desescalada) Pot ser constructiu o destructiu.

Relació complementaria

Els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents)

Pot ser destructiu o constructiu.

(ex. El cuidador i el que és cuidat)

ENFOCAMENT SISTÈMIC

Fer quatre sistemes de relació de causalitat circular

Pràctica realitzada conjuntament amb: Núria Lleal, Oriol Larré, Elias i Marta

REFLEXIÓ

L’enfocament sistèmic afirma que per trobar la solució a un problema no cal saber les causes que l’han originat. Estic en desacord amb aquesta afirmació. Considero que a vegades saber les causes que han originat un problema pot ser possiblement la única via cap a la solució a del problema en qüestió. Crec que és bo buscar més enllà del problema, indagar en el passat de la persona, ja que les causes del problema són part del seu passat i investigant en el passat de la persona es pot descobrir la causa del problema. Crec que hi ha problemes que s’han originat en el passat de la persona i tenen a veure en uns fets que d’alguna manera han marcat a la persona. I trobo que si no es cerca l’origen del problema en el cas esmentat és molt difícil que es pugui trobar una solució. Per ajudar al pacient amb el seu problema cal indagar sobre l’origen d’aquest i, per tant, trobar-ne la causa. Ja que pot ser que l’origen del problema, la causa o causes d’aquest siguin el punt clau per a arribar a desenvolupar una possible solució. Crec que el psicòleg s’ha de convertir d’alguna manera en el confident del pacient. El pacient s’ha de sentir prou còmode com per explicar i reflexionar el seu estat amb el psicòleg. I d’aquesta manera el psicòleg pugui arribar a entendre l’estat del pacient, pugui arribar a entendre les possibles causes que hagin originat el present problema. Crec que l’origen del problema, per tant, les causes d’aquest, tenen una gran importància ja que sense causes no hi ha problema i si hi ha un problema cal analitzar allò que l’ha creat o l’ha fet sorgir per entendre’l i així poder arribar a una “solució” (arribar a assolir la solució a un problema és relatiu, tot depèn del problema i sovint el que es busca és més aviat un remei).

Tampoc no estic del tot d’acord amb l’afirmació “les persones són el problema ni el tenen”, crec de problemes n’hi ha de molt variats i que tot depèn tant de la persona com del seu entorn. És cert que l’entorn i les relacions que estableix una persona tenen una gran influencia però si sorgeix un problema tot és de vital importància d’estudi. Cada persona té unes característiques determinades, una estructura individual, i això és el que ens fa diferents. I el ser diferents fa que el nostre entorn ens afecti de forma diferent. Crec que cal centrar-se tant en l’individu com en el seu entorn, en les seves relacions. Tot ha de tenir cert interès per al psicòleg. Ja que per ajudar a la persona no només cal analitzar les relacions que aquesta estableix sinó també a la persona de forma individual. I és més, considero que és molt important l’anàlisi de la persona en qüestió.

Crec que quan sorgeix un problema no hi ha res que s’hagi de menysprear, més aviat s’ha d’analitzar sobretot a la persona, les seves característiques (estructura) i desprès observar el seu entorn. L’entorn d’una persona és també de vital importància però sempre s’ha d’observar des del punt de vista de la persona que tenim al davant ja que és ella qui conviu en aquell entorn, qui estableix certes relacions i a qui cal trobar una solució o un “remei” al problema o situació sorgida.

PRÀCTICA 7: CARL ROGERS / REFLEXIÓ DEL DOCUMENTAL "PENSANT EN ELS ALTRES"

PSICOLOGIA HUMANISTA

CARL ROGERS

Revoluciona l’estudi de la psicoteràpia. És el primer que es planteja fer entrar dins una sala de teràpia una càmera de vídeo. Per tant, el primer en fer un estudi científic dins de la psicologia.

Rogers al igual que Maslow creia que hi havia una tendència al creixement humà dins de cada persona (tendència a l’actualització) Rogers considerava que cada persona posseïa en l’interior seu la saviesa per saber com havia de créixer. Però hi havia d’haver les condicions optimes.

A diferencia  de Maslow, Rogers es sentia en les condicions de relació optimes per tal que es produeixi coneixement. Hi ha contextos amb organitzacions saludables i d’altres no saludables. (favorables o desfavorables (famílies, escoles... saludables o no).

CONDICIONS QUE AFAVOREIXEN EL CREIXEMENT HUMÀ segons Rogers

Què l’altre persona visqués o experimentés tres actituds bàsiques, necessàries les tres i suficients:

Ø  1. ACCEPTACIÓ INCONDICIONAL

Acceptar les persones pel que són. Éssers humans. Més enllà de la raça, l’estudi, l’economia.

Diferencia: una cosa és el que una persona és i l’altre el que fa.

Podem no estar d’acord amb el que fa, però és una persona.

Fins i tot podem entendre empaticament un assassí tot i que no hi estem d’acord.

Ø  2.  COMPRENSIÓ EMPÀTICA

Mirada positiva cap a l’altre, lliure de prejudicis.

Capacitat dels humans de posar-nos en la pell de l’altre i intentar sentir , entendre, la forma de pensar de l’altre. Entendre, inclús, els significats que l’altre dóna a algunes coses.

Ø  3. AUTENTICITAT

(Congruència, coherència) Actitud de sentir, pensar i actuar sense contradiccions.

Amb Rogers parlem de clients, no de pacients. Es tracta d’un enfocament centrat en la persona. Els clients no són pacients, l’expert és la persona, qui sap més sobre cadascú és cadascú.

REFLEXIÓ

PENSANT EN ELS ALTRES

Documental emès per TV3. Mostra el sistema pedagògic del professor Toshiro Kanamori a l’escola pública infantil Minami kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa. Veiem que pot aconseguir un sistema d’educació basat en el respecte, la educació de les emocions i en el desterrament de les males actituds inherents als humans a través de la reflexió i de la empatia.

Aquest documental m’ha semblat molt interessant i crec que és un bon exemple com a model d’educació a seguir. Considero que per al bon funcionament d’un grup, com és el grup classe, la cohesió d’aquest és important però crec que la dinàmica de la classe que s’ha visualitzat al documental guiada per el professor Toshiro Kanamori ha transmès una imatge molt positiva. Tal sistema d’educació permet una millor relació entre les persones que componen el grup, estableixen vincles entre ells. Es tracta de no excloure ningú del grup i d’establir forts lligams entre tots els components. Considero que aquest sistema d’educació és molt gratificant per els alumnes i que el professor Toshiro és admirable en l’àmbit educatiu i també com a persona.

Crec que aquest tipus de vincles que s’establien entre el conjunt classe són molt difícils d’establir i que es podien dur a terme gràcies a “la guia” del professor. Amb això vull dir, que Toshiro com a educador era capaç de guiar el grup i fer que establissin vincles entre tots sense excloure ningú. I sobretot que no sorgissin desacords, o més ben dit, que tot desacord que sorgís fos arreglat. Gràcies a la posició del professor com a educador i persona d’autoritat en aquest àmbit per als alumnes era possible que s’originés un ambient de classe en que el grup estigués cohesionat i on poguessin establir-se vincles i sorgís aquesta afinitat entre tots els alumnes. El professor té la funció del facilitador al grup.

Aquest tipus de vincles i de relació és pràcticament impossible de realitzar en un grup qualsevol. En el grup d’amistats per exemple, sempre hi ha desacords, mal entesos, i persones que exclouen a altres. En els grups d’amics, de treball, de classe.. si no hi ha un “professor Toshiro” posant “calma, solució, pacte, ordre” les persones difícilment ho intenten. És molt difícil establir un vincle i sobretot si es tracta d’establir-ne amb el conjunt d’un grup.

Constantment fem i desfem vincles, n’hi ha algun que pot mantenir-se amb el pas del temps però sempre són escassos i cal valorar-los prou com perquè durin.

Els vincles considero que no tenen a veure amb la familiaritat. Des del meu punt de vista que una persona tingui un ADN similar al teu, que sigui família teva, no vol dir que hagis d’establir-hi un vincle ni que aquest hagi de ser per sempre. Els vincles s’estableixen amb persones afins, amb persones amb les que has pogut arribar a sentir empatia o a compartir alguna cosa, algun moment.

Per concloure, afegiré que les cartes de la llibertat són una bona manera d’expressar-se. Ja que donen llibertat las alumnes per parlar de coses que són d’interès per a ells i que potser d’una altre manera no dirien ni expressarien. Trobo que és una bona manera de poder compartir pensaments personals, tant aquells que són agradables per a ells com aquells que són dolorosos.

Una classe en que els alumnes creïn lligams forts entre ells

Aprendre a pensar en els altres els ha ensenyat quina és la clau de la felicitat.

PRÀCTICA 6: NECESSITATS HUMANES

PSICOLOGIA HUMANISTA

És considerada la tercera força en psicologia (anys 40-50 del segle passat). El conductisme i el psicoanàlisi són les dues forces del moment. El conductisme comença a anar cap al cognitivisme.

El conductisme i el psicoanàlisi tenen un model diferent de la persona, per al conductisme no hi ha coneixement innat.

El Psicoanàlisi creu que la base de les persones està en l’It, l’allò (els impulsos, les baixes passions...)

(amabilitat, generositat, alegria...) autors consideraven que això també formava part de la naturalesa humana i ni el conductisme ni el psicoanàlisi ho valoraven.

Postulaven un model diferent.

Abraham Maslow i Carl Rogers: dos teòrics i pràctics que defensen un model de persona amb una tendència innata al creixement, a la realització, de caire essencialment bo, positiu.

Carl: col·loquen a les persones on pugui realitzar les seves necessitats i allò que aflora és essencialment bo.

Maslow: Necessitat > tot allò que si no es satisfà la persona mor o emmalalteix, són les autentiques, sinó són falses necessitats. *Teoria de la motivació humana.

Maslow té tendència a la autorealització

Carl Rogers té tendència a l’actualització.

Parlen pràcticament del mateix. Hi ha ambients que satisfan les necessitats i ambients que no. Hi ha ambients psicològicament favorables o ambients desfavorables (físicament, espiritualment...).

La llavor d’allò que un ésser humà pot ser ja hi és. Essència sobretot positiva. Persona que pot satisfer les seves necessitats tindrà un comportament saludable, altruista, generós. Quan les persones no es comporten de manera saludable, altruista, expressa la insatisfacció de les necessitats però no és un comportament normal en la persona.

Maslow es considera el teòric, d’ideòleg de:

* Motivación y personalidad

* El hombre auto realizado

* La personalidad creadora

“ Si hem d’estudiar l’ésser humà en la seva màxima expressió, hem d’anar a estudiar aquelles que són més humanes . Característiques de les persones autorealitzades”.

NECESSITATS HUMANES

TEORIA DE LA MOTIVACIÓ HUMANA

Maslow’s Hierarchy of Human needs.

v  Necessitats espirituals

Ø  Necessitats psicològiques

§  Necessitats fisiològiques

1.        Necessitat de carència o de realització

 (mancança / creixement) Menjar, dormir, respirar...

 

2.        Necessitat de seguretat.

Necessitat de sentir-nos segurs (integritat física) que puguem anar pel carrer i no ens passarà res. Els nens han de poder predir que passarà en el futur, sinó generarà inseguretat.

3.        Necessitat d’amor i pertinença.

Amistat, família, amor, necessitat sexual. Saber que formem part d’un col·lectiu. (Ms13) Amor; de parella, d’amistat.

4.       Satisfem una necessitat i hem de preservar que es continuï satisfent.

5.        Autoestima.

 La confiança, la complicitat. Determinat tipus de sensació d’intimitat amb algú altre, sentiment de competència.

6.        Necessitat d’autorealització.

El màxim del nostre potencial construir un sentit a la vida que li permet a la persona arribar a les experiències cimeres, models puntuals d’extrema felicitat.

PNL (programació paralingüística)

PNL defensa que determinats processos mentals poden ser estudiats i aquests procediments es poden ensenyar

COMPORTAMENTS ORIENTATS A LA SATISFACCIÓ DE NECESSITATS AUTÈNTIQUES

A)     COMPORTAMENTS CONSTRUCTIUS

S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica tothom en surt beneficiat.)

B)      COMPORTAMENT S DESTRUCTIUS

S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.

C)      COMPORTAMENTS FALLITS

No s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

PRÀCTICA

Un exemple dels cinc nivells de la piràmide jeràrquica de necessitats humanes de Maslow.

·         1 de constructiu

·         1 de destructiu

·         1 de fallit

Pràctica realitzada conjuntament amb Vicky Guarinos i Paula Llorens

ü  CONSTRUCTIU

ò  DESTRUCTIU

ý  FALLIT

NECESSITATS FISIOLOGIQUES

ü  Preparar un àpat per tota la família

ò  Una mare que no té ganes de cuinar, té dos fills i es prepara algo per ella sola.

ý  Un home té gana però per no engreixar-se busca alternatives que no el nudreixen: veu aigua, mastega xiclet...

NECESSITAT DE SEGURETAT

ü  Viure en un barri conflictiu, instal·lar-se un sistema d’alarma per tal de protegir a tota la família.

ò  La mare o pare marxen sobtadament de casa deixant els fills.

ý  Presentar una actitud agressiva al teu entorn quan et genera inseguretat

NECESSITAT D’AMOR I PERTINENÇA

ü  Arribar a un lloc com a nou integrant d’un col·lectiu i tractar de ser sociable, fer amistats...

ò  Arribar a un lloc com a nou integrant d’un col·lectiu i mostrar-se com no s’és per tal d’agrada al col·lectiu.

ý  Arribar a un nou lloc com a nou integrant d’un col·lectiu i tractar de ser sociable però la imatge que mostres no agrada als altres.

AUTOESTIMA / CONFIANÇA

ü  En una família amb problemes intentar resoldre els problemes que hi ha a la família per sentir-te competent. (Que no mostren atenció pel fill)

ò  El fill adolescent fuig, s’escapa de casa per tal de cridar l’atenció

ý  El fill adolescent no pot afrontar la situació problema i arriba a l’extrem de suïcidar-se

AUTORREALITZACIÓ

ü  (A la feina) Has realitzat tant bé l’últim projecte de treball que t’ascendeixen

ò  (A la feina) La idea del projecte assolit era d’un altre company, el qual no ha obtingut cap merit.

ý  (A la feina, avent fet un llarg i grandiós projecte) Desprès de fer aquest llarg projecte, el cap fa rectificacions i no el troba del tot adecuat, l’infravalora.

REFLEXIÓ

La piràmide de Maslow representa molt bé aquelles necessitats bàsiques que hom necessita per a sentir-se una persona autorealitzada. Totes aquestes necessitats sovint no és presenten de forma total i absoluta. La manca d’alguna d’aquestes necessitats pot fer-nos sentir que no estem autorealitzats. A més a més trobo que la forma de sentir-se autorealitzada qualsevol persona pot ésser ben diferent. Considero que no tothom valora de la mateixa manera totes les necessitats i fins i tot que depenent de la persona poden situar-se en diferent ordre de preferència. Precisament hi ha una necessitat, la de seguretat, de la qual hi ha persones que no poden assolir-la com a satisfeta ja que el seu entorn no els pot proporcionar la seguretat de la que si disposarien en un entorn diferent al que conviuen. Crec que si aquestes persones neixen i creixen en un entorn on la seguretat no els sigui satisfeta  es poden arribar a autoconsiderar persones autorealitzades si assoleixen les altres necessitats que ens presenta la piràmide ideada per Maslow. Potser el seu entorn no els garanteix seguretat però al créixer en un entorn i adaptar-s’hi s’acostumen a conviure amb la sensació d’inseguretat. Però si és cert que disposar de totes aquestes necessitats considerades bàsiques per a la realització personal pot aportar a la persona una sensació de benestar absoluta o gairebé absoluta. És bo tractar d’assolir doncs la realització de totes aquestes necessitats, tot i que no depèn  pròpiament de un mateix que aquestes necessitats siguin satisfetes. A més a més cadascuna d’aquestes necessitats s’interrelaciona. Així doncs si per exemple no tenim assolida la necessitat d’amor i pertinença i, per tant, ens sentim sols en el nostre entorn, això pot donar lloc a una baixa autoestima ja que aquest fet, aquesta necessitat no assolida, fa que la nostra autoestima i autoconfiança disminueixi pel fet de no sentir-nos acceptats o inclosos en un entorn del que les persones properes en formen part i nosaltres n’estem exclosos. És important poder arribar a la necessitat d’autorealització personal i poder sentir-se bé amb nosaltres mateixos i el nostre entorn. No resulta fàcil sentir-se autorealitzat en tots els àmbits però resulta molt gratificant. No és fàcil ja que com diu la paraula “sentir-se” fa referència a un mateix i, per tant, és un mateix que ha de sentir que tot allò que forma part d’ell i del seu entorn es troba en harmonia amb si mateix. És doncs valorat de forma subjectiva i dependrà d’allò que hom qualifiqui de satisfactori. Però sigui com sigui i siguem com siguem de conformistes amb nosaltres mateixos i el nostre entorn el fet de que la realització personal aporta una gran gratificació cap a un mateix i un estat que pot omplir-nos de felicitat és sempre un objectiu que cal ser assolit. Si sabem que la nostra vida té un inici i un final, si sabem que podem escollir (quan podem fer-ho), si sabem que hi ha coses que ens faran sentir millor i que no perjudicaran als altres. Si podem fer que així sigui... fem-ho! I aprofitem tot allò que ens aporti benestar (mentre no perjudiqui als altres de forma greu, perquè no sempre és possible no perjudicar als altres). I fer que la nostra vida la sentim nostra i ens sentim bé amb nosaltres mateixos!